la flor del taronger
Vaig ser indigne del teu somni,del teu regne d'ilusionsi com un cec dut pel dimonivaig fruir la destrucció.
Ara em fan mal les teus llàgrimesi em fereix el teu dolori no puc fugir ni refugiar-medins un mur de contrició.
Jo no vull fer-te oblidarni vull fer-me perdonarnomés vull que quedi toton el temps ho va deixar
No sé si fou necessariodiar per estimarni sé si fou imprescindibledestruir per construir
però el destí és inexorablei el que has fet no es pot desferl'arrepentiment no esborraels fets gravats en la roda del temps
perquè l'atzar té una llei pròpiano hi taronja sense flor del taronger,l'efemèrides del temps exactenomés satisfà el present.
Vaig ser indigne del teu somnidel teu regne d'ilusionsi com un cec dut pel dimonivaig fruir la destrucció.
Ara em fan mal les teves llàgrimesi em fereix el teu dolori no puc fugir ni refugiar-medins un mur de contrició.
No et demano confiançai tampoc és fe ni esperançanomés vull que ho deixis feri el temps ja ho posarà en clar.
***
guitar solo (5:55-end)