Vint-i-un botons
Sóc el fill d'un home senzill que dormia coloms amb la mà,titular d’un càrrec de pes a casa de gent benestant,capità del silenci quan toca, la mesura perfecta i la puntualitat,escrivà de paraules senzilles als mots encreuats.
Quarts de sis,ja som a la platja i sembla que tot preparat.Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.Un pintor de silenci tranquil parla del bell somriure que avui té la llumi la Cèlia que espera pacient com ho fa de costum.
Vint-i-un botons cordatsun dimarts de primavera,a la riba d’ultramaron no paren les sirenes.Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,jo sóc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.
Vaig pensantles coses que penso quan no tinc res més per pensar.Ella riu, i ell fa aquell posat de “tio” seriós i elegant.Gira el vent, el terra se’ns mou, i la Cèlia que es prem el barret contra el cap,com qui atura una idea que avui li ha donat per volar.
Vint-i-un botons cordatsun dimarts de primavera,a la riba d’ultramaron no paren les sirenes.Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,jo sóc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.
Vint-i-un botons cordatsun dimarts de primavera,a la riba d’ultramaron no paren les sirenes.Benvinguts al cel més alt que han vist mai les nostres celles.Canto peces d’un joglar, que aquí on em veieu,jo sóc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.