simfonia núm. 1 (d'una nit, d'un matí de nadal)
1ª PART: LA NIT
Llum als carrers, de colors,campanetes i estrelles,cançons i nadales que s'emporta el ventpels racons dels carrers plens de gent.Lluminosa nit de Nadal!
Panderetes, simbombes,trompetes de festa, barrets de paper,grans bigotis postissos, disfressesi gresca guitarra i timbal.La joiosa nit de Nadal!
Amb el pas vacil·lant, la trompeta a la bocai l'ampolla a la mà, de conyac, tot tocant,tot bevent, caminant solitari i vaiverper les Rambles avall.La serena nit de Nadal!
I heus aquí la baralla!La dona que enmig del carrer vol que tornia la casa el marit i no es gasti els dinersconvidant embriac els companys a xampany.L'amigable nit de Nadal!
I heus aquí les riuades de gent que nomésperquè avui és Nadal s'han llançat al carrerdisfressats, fent soroll i cantant i cridant,i els petits com els grans.És la plàcida nit de Nadal;
I heus aquí com les meuques guarnides de festaquan entren i surten, avui més que mai,de les habitacions van cantant,les cançons del Sud de Nadal!
I del que era la Fira de Santa Llúcia,les branques d'avet i de grèvol i els trossos de pi,ara en resta sols una fogueraa sota de la catedral.És la santa nit de Nadal!
Una cega velleta s'hi acosta i s'adormi una dona gitana hi apropa la cara i les mansdels seus fills que gemeguende fred i de ganaen la clara nit de Nadal!
Mentre el fum se'n va ple de guspiresi mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,grups de gent que han anat a l'esglésiase'n van cap a prendre turrons i xampany.Són poquets que ja tornen de la missa del gall.Aquesta és la nit de Nadal!
2ª PART: EL MATÍ
Tímid, sortirà el soli el gall ja haurà cantat durant la missad'ahir a mitjanitquan els infants i els vells dormien.potser, si hi ha sort,l'acollirà un tapís blanc de neu festivaque la gent gran, ahir,sentí com queia lenta en volves molt petites.
Sortirà el sol, silent,i buscarà els forats de les persianesi els ulls adormitsque s'han tancat de matinadaulls morts de la gentque s'han passat la nit de 'tasca' en 'tasca'els buscarà en el lliti els homes es regiraran tibant les mantes.
Despertarà el Nadalperò els homes no podran alçar la testatothom, dut pel son,ignorarà que sense pressa,tot sol, un bon jaise'n va petjant la neu blanca vers l'esglésiai no sabran, tampoc,que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.
Qui sap si algun infants'aixecarà i veurà les cases blanquesi amb crits, molt content,ho anunciarà als germans i als pares«hi ha neu!» —cridarài els germanets correran a la terrassamentre que els grans, també,per fê'l callar voldran tirar-li una sabata.
Potser tots els infantssortiran gairebé sense vestir-seallà on la neuserà més blanca i més bonicai el fred que faràno el sentiran quan veuran que la joguinaserveix per fer combatsfins que s'aixeca el pare, l'àvia o es trenca un vidre.
Uns ninots fets de neuescoltaran la veu de les campanesque molt de matícriden a missa les criadesque amb fred, potser amb vent,caminaran arrambades a les casesdes d'on rebran, d'un tir,la bola blanca que un infant haurà tirada.
Més tard, l'olor del galls'escamparà pel pis i per les cambresi el nas de tothoms'eixamplarà d'un cantó a l'altrementre que somriurani obriran les parpelles ensonyadesi diran, poc a poc:per fi Nadal! a veure què ens duran a taula!