Per viure
Moltes vegades et vaig dir que abans de fer-hos'havia de rumiar molt bé,que a la nostra unióli feia falta carn i desig també,Que no n'hi havia prou amb que m'entenguessisi que morissis per mi,que no n'hi havia prou que en el meu fracàsjo em refugiés en tu,I ara veus el què ha passatal final ha nascut, en passar els anys,el gran cansament que provoco en tu,i malgrat és penòs ho has de dir.
Per la meva part esperavaque una dia el temps s'encarregués del final,si no hagués estat aixíjo hauria seguit jugant a fer-te feliç,I malgrat el plor és amarg pensa en els anysque tens per viure,
Que el meu dolor no és menys i el pitjorés que ja no puc sentir.I ara tractar de conqueriramb va afany aquest temps perdutque ens deixa vençuts sense poder conéixerallò que en diuen amor,per viure,per viure.
Per vivere
Tante volte ti ho detto che prima di farlobisognava pensarci bene,che questa nostra unioneaveva bisogno di carne e anche di desiderio,che non bastava che tu mi capissie che morissi per me,che non bastava che nel mio fallimentoio mi rifugiassi in te.E ora vedi cosa è successo,alla fine è nata, col passar degli anni,quella tremenda stanchezza che ormai provoco in te,e per quanto sia penoso, bisogna che tu lo dica.
Da parte mia speravoche col tempo tutto sarebbe finito,e se così non fosse statoavrei continuato a giocare a farti felice.E per quanto il pianto sia amaro, pensa agli anniche hai ancora da vivere.
Il mio dolore non è da meno, e il peggioè che non riesco più a sentiree cercare di conquistare, ora,con vano impegno questo tempo perdutoche ci lascia sconfitti senza poter conoscerequello che chiamano amoreper vivereper vivere.