Massa tard
S’ha fet tard; el bar ja tanca i sortim al carrer,la nit és plena i tot camina lentament,aquell temps ens va oblidar.
Hem viscut arrepenjats, jugant amb el destí,les hores esborrant l’absència de tants anys.Sé que tot segueix igual.
I veig com brilla aquesta nit;fa temps que no em sentia així,i els dos ens vam tirar de cap a un mar perdut.I fins que va arribar el matí,nedant, fotuts en aquest llit…Dos nàufrags s’estan ofegant,és massa tard.
No dic res, esmorzarem records i croissanets,inundarem somriures i tempestes.No sabrem d’on bufa el vent.
Bona nit, quan vulguis ho tornem a repetir…El sol que crema rere la finestraentrarà sense permís.
I ja no brilla aquesta nit;s’ha fos la llum de l’esperit,són contes d’uns avantpassats que van morir.I fins que va arribar el matí,nedant, fotuts en aquest llit…No queden marques als llençols,és massa tard.