La porta del cel
El Pla de Corona desperta cobert per la boiraLes cases esquitxen els camps d'ametlla i garrova
Les cales amb roques esquerpes i peixos al fonsEl motor d'un llaüt que rondina tornant cap al port
La porta del cel, on neixen les estrellesI els somnis valents forjats per mil tempestes
La llum dels estius que semblaven allargar-se per sempreLa tímida espelma que balla amb la brisa del vespre
L'olor de la fusta de pi i la sal a la pellL'escuma del mar enredant-se entre els teus cabells