Un directiu em va acomiadar
Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretariai hauria pogut fotre amb el peu la porta avall,cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!”o dir: “em sap greu, però t’equivoques i del tot,no has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!”
Quan vaig fer d’home respectableque entén que són coses que passen...i un directiu, un directiu, em va acomiadar.i un directiu, un directiu, em va acomiadar.
I hauria pogut portar un barret ben divertit,reptar-lo a un duel i requerir l’espasa.o estirar-me dels cabells com posseït,notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me.
Quan acceptava i assentiael senyor obedient que porto a dintre...i un directiu, un directiu, em va acomiadar.i un directiu, un directiu, em va acomiadar.
Jo l’obeïa i em va acomiadar!i em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!
I aquest va ser el punt i finald’aquest vell conte al•lucinatque ensenyarà potser als petitsi distraurà, esperem, als grans.i aquí s’acaba la funció,el directiu i el nostre heroius saluden, us saluden.