Vent que mou el temps
T’imagino cap per avall,amb les cames a una branca i el teu cos, que es va gronxant,mentre cauen pensamentsque es desprenen amb la força d’un got d’aigua a l’inrevés.
Un, dos, tres…,són les últimes gotes, i res més.Tres, dos, un…,s’evaporen i s’enfilen cap amunt,amunt, amunt, van tan amunt…
Que l’aire es torna vent,vent que mou el temps,temps que passa ràpid i fa empentes al present,present damunt del capi el cap massa ocupata no deixar-se res a les butxaques del passat.Vent que mou el temps.
Moviment que fa camí,omple un núvol d’energia que passeges amb un fil.Gira-sols buscant la llum,tots en fila i pentinats com si esperessin veure algú.
Un, dos, tres…,són les últimes gotes, no n’hi ha més.Tres, dos, un…,s’evaporen i s’enfilen cap amunt,amunt, amunt, van tan amunt…
Que l’aire es torna vent,vent que mou el temps,temps que passa ràpid i fa empentes al present,present damunt del cap,i el cap massa ocupata no deixar-se res a les butxaques del passat.
Passat que és un moment,moment amb detergentque renta les estones que vas viure i les estén,i eixuga el mateix vent,el vent que mou el temps,el temps que passa ràpid i fa empentes al present. Vent que mou el temps