quatre barres blanc i negre
com se't fan lentes les hores!com se't fan grisos els pensaments!se't va endolcint la memòria,se't va fent patent l'avorriment.tens en un racó de terrala burilla humida encesad'una cigarreta eternaviscuda un instantpote seguir el fum com s'enlairapots mirar-la, trepitjar-laescopir-la, esmicolar-la opots deixar-la estar
com d'aquelles parets altesse'n va fent la teva habitació!com d'aquelles quatre barresse'n fan els barrots del teu balcó!tens enfront homes que riuenque enraonen, que somniencriden, beuen, o caminencom óssos tancatspots mirar-los i admirar-tepots sentir-te com a casai oblidar que el temps no passa obé pots girar el cap
com, però, els somnis s'apagueni com els moments es fan moments!se't van entumint les natges,se't va omplint el cos d'ensopiment.tens un banc estret de pedraon no hi cap ni cul ni esquenaon la tripa s'hi humiteja is'hi refreda el cappots pensar coses boniquesjeure, seure, no adormir-teestar dret i fer el sofista oanar amunt i avall
com la ignorància se't menja!com la ment s'embruteix lentament!sols inconscientment esperesel que desesperes conscientment!tens unes ratlles a terrarectes, llargues, travesserestens les quatre barres fredesi uns tubs rovellatspots comptar-los, pots tocar-lesresseguir-les, netejar-lesbuscar merda per tapar-leso intentar el descans.