Chaplin
Calibrava el gest amb precisiódibuixant-se la mirada amb un carbói un somriure mut.Repassava cada movimentamb la traça de qui mai va ser aprenenti amb exactitud.Com la idea que s’enreda pels cabells,volta la corbata, i s’estreny el nusd’un bigoti tragicòmic diminut.
Des d’aquí a dalt tot allò ara ens sembla universaldes del primer niu a l’últim sol,recorrent les planes.Dins del vell barret l’inventor del riure no diu res,i es treu de la màniga un bastó.Fa equilibris com tu i com jo.
Caminava amb pas tenyit de sonamb la pressa de qui corre i no sap onmentre enreda el fil.Desgranava cada floc de neu,trepitjava cel·luloides amb el peuamb un gran estil.Quan l’orquestra submarina emprèn el volsobren les paraules, ballen els pingüins.Posicions, que en tres, dos, un… ja serem dins.
Des d’aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal,des del primer niu a l’últim sol,recorrent les planes.Dins del vell barret l’inventor del riure no diu resi es treu de la màniga un bastó.Fa equilibris com tu i com jo.Des d’aquí a dalt tot allò ara ens sembla universal,des del primer niu a l’últim sol,recorrent les planes.Dins del vell barret l’inventor del riure no diu resi es treu de la màniga un bastó.Fa equilibris com tu i com jo.Records d’en Charles!