Camins
Camins, que ara s’esvaeixen.Camins, que hem de fer sols.Camins, vora les estrelles.Camins, que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel mónPer les parets de la mort sobre la pellEren dos ocells de foc sembrant tempestesAra són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començarPer sortir a buscar el teu tresor.Camins, somnis i promeses,Camins, ja son nous.
No és senzill saber cap on has de marxarPren la direcció del teu corMai no és massa tard per tornar a començarPer sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen.Camins, que es fa fer sol.Camins, vora les estrelles.Camins, que ja són nous.