simfonia núm. 2 (d'uns déus, d'uns homes)
(1ª PART)
Pugeu a la barca, que naufragarem!'nirem mar endintre fins a perdre el mónsobre l'aigua verda, sota el blau del cel'manyagats de dia pels esclats del solembriacs de lluna i silenci d'estels'ribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,trencarem la barca i ens enfonsarem.
Pugeu a la barca, que naufragarem!tothom pensarà que ens haurem ofegatperò ja podeu riure perquè no ho faremsi hom no ho desitja, hom no es nega mai'nirem sota l'aigua amb els ulls ben obertsbuscant per la història morta el rei dels marsAlgun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.
Pugeu a la barca, que naufragarem!Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents«—No fotem candela, tros de rei vellet,que l'absolutisme se l'ha endut el vent»El rei de les barbes veurà bé on anem«—M'agradeu, grans brètols!» —dirà astutament«—Teniu bona fusta i sabeu què voleu!»
(2ª PART)
Pugeu a la barca, que naufragarem!farem la república amb jo presidentvosaltres ministres i el rei res de resomplint-li la bossa ja el tindrem contentAmb les mars unides sota un sol governtindrem molta més força que el món de l'Oestn'hi haurà tant que vulguis per fer el que farem.
Pugeu a la barca, que naufragarem!crearem un déu i farem tempestatsllençarem en terra mig mar tot senceramb grans maremàgnums nodrirem l'espantsobre cada onada un gran cartell imprès:«Tots els calés vostres lleuceu-los al marque el gran déu de l'aigua ja té el llumí encès».
Pugeu a la barca, que naufragarem!quan tots els diners del món siguin al fonstornarem la calma i no els recollirem'gafarem els peixos i tant sí com nofarem que se'ls mengin del primer al darrerDesprés tornarem a les terres d'on som:si avui fem verema, demà follarem.