No m'equiparis
Ara que cruixen les potes del balancí neva,un botó en el televisor,ara que plou a la sala i s'apaguenespelmes d'un cel que paria claror,
Ara que corren els lents escampant poesiai el món es desperta mandrós,ara que trona un silenci feroçara ens ofega la tos,
Ara què hem vist que el temps passai podem mirar-nos darrera el rencor,ara t'ensenyo d'on vinc i com tincfet a miques el motor,ara que troba refugi el meu motels teus dubtes m'esperen al cor,ara t'ensenyo d'on vinc i de quinmaterial tinc fet el cor
Jo vinc de l'aireque t'eixugava a tu la pell amor,jo sóc d'el barrial carrer on vas trobar-lo a ell,no m'equiparisbaixar a la terra en un pincell per tu,imperdonablejo no m'assemblo gens a ell,ni a ell ni a cap altre.
Ara que salten els caps rementant les deixallesmioles la trista cançó,ara que t'has quedat sense paraulescompares compares amb tanta passió,
Ara ens podem reconèixer sense que s'enredi el retrovisorara t'ensenyo un batum de la vida,i les ferides que em va deixar l'amorAra no vull crits ni dramessols una conversa tranquil·la entre els dos,si vols t'explico el per què t'estimosi vols explico per què no,
Jo vinc de l'aireque t'eixugava a tu la pell amor,jo sóc d'el barrial carrer on vas trobar-lo a ell,no m'equiparisbaixar a la terra en un pincell per tu,imperdonablejo no m'assemblo gens a ell,ni a ell ni a cap altre.
Que algú m'eixugui de la teva pellque ens desenclavi,i que t'esborrin del meu polssi us plau no em parlis,Que algú m'eixugui de la teva pellque ens desenclavi,tu ets el destí, jo la fortuna.